Sabem que l’augment de la riquesa només augmenta proporcionalment la nostra satisfacció si la nostra renda és molt baixa... però a mesura que ens fem més rics aquesta proporció de ‘major riquesa-major satisfacció’ es fa més difusa.
En els països pobre que assoleixen per primer cop la riquesa que assegura alimentació per a tothom es produeix de seguida un augment proporcional en la quantitat de ciutadans que es declaren satisfets, però aquesta proporcionalitat desapareix quan un país ja pròsper augmenta en alguna mesura la seva riquesa.
(...) en canvi hem descobert que un cop assolit cert nivell de renda, apareixen unes altres causes d’insatisfacció. El que fa infeliç a la gent en els països rics és la percepció que poden tornar a ser pobres: el risc de perdre el que han guanyat, encara que aquesta pèrdua no signifiqui tornar a la pobresa (...), perdre quelcom deprimeix més que no haver-ho tingut.
(...). La percepció de desigualtat ens fa infeliços –sobretot si som els que en tenim menys- i encara més si percebem que aquesta desigualtat com el resultat d’una retribució injusta del talent i de l’esforç.(...).
Créixer amb menys ensurts (...) no és potser la resposta objectivament més intel·ligent, però és la més humana.(...)
Lluís Amiguet, entrevista a Sir Howard Davis, “La banca existe para servir al ciudadano y no al revés”, La Vanguardia 4-06-2009.
Satisfacció i benestar emocional
(...) la satisfacció vital augmenta a mesura que augmenten els ingressos. No hi ha cap nivell de riquesa en el qual aquest fenomen s’interrompi: quant més guanya una persona, més tendeix a pensar que les coses li van bé.
Però amb el benestar emocional no s’observa el mateix. Entre col·lectius pobres, sí que un augment de sou ajuda a experimentar més emocions positives i menys de negatives. (...)
No obstant, per sobre dels 60.000 euros anuals, [a Estats Units] la correlació entre ingressos i benestar emocional desapareix. Tants enuig i tantes alegries hi ha en les cases de persones riques com en les de rendes mitges-altes.
"Més diners no donen necessàriament més felicitat, però menys diners està associat amb més patiment emocional" (...).
(...) "per sobre de cert nivell d’ingressos estables, el benestar emocional de les persones es veu limitat per altres factors del seu temperament i circumstàncies vitals". (...)
Josep Corbella, No da la felicidad... por encima de los 60.000 euros al año, La Vanguardia 13-09-2010.
Riquesa o felicitat
(...) el primer ministre [de Butan] va formular la qüestió econòmica decisiva del nostre temps: “Conforme tota la nostra gent s’eleva per sobre de les amenaces de supervivència bàsica, quin serà el nostre esforç col·lectiu com societat progressista?
Va proposar una resposta: fem, va dir, que “la cerca conscient de la felicitat” sigui un nou pilar de la cooperació global, el “novè Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni”. (...) visques i aplaudiments espontanis corrien per tota l’assemblea per primera vegada en un dia llarg de discussions.
Efectivament, en el món abunden preocupacions i escasseja la felicitat. El problema (...) no és realment una escassetat de bens materials (...). El món és més ric que mai en la història (...). La felicitat, segons la gran tradició del budisme himalai de Butan, no ve de la crua cerca d’ingressos sinó (...) d’un “judiciós equilibri entre els guanys de comoditat material i el creixement de la ment i esperit en un ambient just i sostenible”.
(...) els nord-americans estan més desplomats que mai. Els bens abunden, però la felicitat escasseja notablement. (...)
Jeffrey Sachs, En busca de equilibrio, La Vanguardia 20-12-2010.
La felicitat no prové només de l’economia
Tot i la riquesa total sense precedents del món, hi ha una gran inseguretat, un gran malestar i una gran insatisfacció.
(...) La cerca implacable de majors ingressos està conduint a una desigualtat i a una ansietat sense precedents, i no a una major felicitat i satisfacció en la vida. (...)
Desenes d'experts recentment es van reunir a la capital de Bhutan, Thimphu, per analitzar l'experiència del país. (...)
Heus aquí algunes de les conclusions inicials.
Primer: no hauríem de denigrar el valor del progrés econòmic. Quan la gent té gana, no té les necessitats bàsiques com aigua potable, atenció mèdica i educació, i no té una ocupació digna, pateix. El desenvolupament econòmic que alleuja la pobresa és un pas vital per fomentar la felicitat.
Segon: la recerca incessant del PIB sense tenir en compte altres objectius tampoc condueix a la felicitat. (...)
Tercer: la felicitat s'aconsegueix a través d'una estratègia equilibrada enfront de la vida per part tant dels individus com de les societats. Com individus, no som feliços si se'ns neguen les nostres necessitats elementals, però tampoc som feliços si la recerca de majors ingressos reemplaça la nostra dedicació a la família, els amics, la comunitat, la compassió i l'equilibri intern. (...)
Quart: el capitalisme global planteja moltes amenaces directes a la felicitat. Està destruint el medi ambient natural a través del canvi climàtic i altres tipus de contaminació, mentre que un corrent implacable de propaganda de la indústria petroliera fa que molta gent desconegui aquesta situació. Està debilitant la confiança social i l'estabilitat mental, mentre que la prevalença de la depressió clínica aparentment està en augment. Els mitjans de comunicació de masses s'han convertit en llocs des d'on transmetre els missatges corporatius, molts d'ells manifestament en contra de la ciència, i els nord-americans pateixen un creixent rang d'addiccions de consum.
Considerem de quina manera la indústria del menjar ràpid utilitza olis, greixos, sucre i altres ingredients addictius per crear una dependència poc saludable d'aliments que contribueixen a l'obesitat.
(...) La publicitat massiva contribueix a moltes altres addiccions de consum que impliquen grans costos per a la salut pública, entre elles, un temps excessiu davant del televisor, apostes, consum de drogues, tabaquisme i alcoholisme.
Cinquè: per promoure la felicitat, hem d'identificar els molts factors més enllà del PIB que poden augmentar o reduir el benestar de la societat. (...)
La cerca demencial de guanys empresarials ens està amenaçant a tots.
Jeffey D. Sachs, La economía de la felicidad, El País 4-09-2011.
