Tema tabú: etiquetes discutibles
(...) la sociòloga de la Universitat d’Edimburg Patrícia Soley, aborda un tema tabú on n’hi hagi: que ‘home’ i ‘dona’ són etiquetes molt discutibles i que més aviat corresponen a una decisió social.
De fet, a la investigadora Fausto-Sterling la fama li ve de la seva provocativa reivindicació dels ‘cinc sexes: home; dona; ‘herms’ (nascuts/des amb un testicle i un ovari); ‘merms’ (nascuts amb testicles però també amb indicis de genitals femenins) i ‘ferms’ (nascuts amb ovaris però amb alguns aspectes de la genitalitat masculina). Es considera que entre un 1’7% i un 4% de les persones neixen ‘intersexuals’.
“Sexe i gènere són en la nostra cultura una part tan essencial de la nostra identitat, que per a algunes persones resulta molest estar en presència de gent que no s’inscriu en una o altre categoria(...)”.
Maricel Chavarría, ¿De qué sexo es tu cerebro?, La Vanguardia 8-02-2009.
Identitat i genitalitat
(...) un adolescent ja té perfectament formada la seva identitat de gènere, una identitat que per als transsexuals no es correspon amb el seu cos.
“Al voltant dels tres anys una persona ja és conscient de qui és, si és home o dona” (...).
(...) la manera en com algú sigui educat no altera la consciència de gènere, “ja que això va en els gens”. Què succeeix llavors en el cas dels transsexuals? La ment, la seva identitat, no es correspon amb la seva genitalitat. (...) Un dels [marcadors biològics de la identitat de gènere] consisteix en comprovar el reg sanguini del cervell i altres variants. “Hem vist que en els transsexuals femenins el comportament cerebral és igual que en el cervell femení, i al cap i a la fi som el que el cervell diu” (...).
“Si aquesta identitat no es correspon amb el cos crea una gran ansietat que augmenta en l’adolescència” (...).
Maite Gutiérrez, Con el género claro desde niños, La Vanguardia 15-08-2009.
Gènere neutre
N.MW, de 48 anys, va néixer home, però el 1990 es va sotmetre a una operació de canvi de sexe. No obstant, el britànic resident a Austràlia des dels 7 anys no se sent ni home ni dona. La setmana passada les autoritats australianes li van lliurar un document en el qual el reconeixen com individu 'neutre', ja que no poden establir si el seu cos és masculí o femení. "El concepte d'home o dona no m'encaixa. La solució més simple és no tenir cap identificació sexual", va declarar.
Efe, La Vanguardia 17-03-2010.
Rols d’home i de dona
[Per a què serveixen els homes?]
Biològicament servim per ser exploradors, però no som importants per a la reproducció. (...)
Estem dissenyats per obrir nous camins i les ideologies també són cosa nostra, però amb l'ejaculació d'un sol home es podria reproduir a la població d’Amèrica del Nord dues vegades. Naixem amb una dificultat biològica. (...)
Només tenim un cromosoma X i això ens fa més febles. Les dones teniu una fortalesa que l'home no té. L'home és el sexe dèbil, és una qüestió metabòlica, de com funciona i està organitzat el cos.
[Llavors, per què manen tant?]
Precisament perquè som febles necessitem agafar de fora. Els que tenen el poder són els homes més febles. (...)
[La testosterona] la generem per enfortir el nostre cervell, ens dóna l'empenta que necessitem perquè determinats processos es donin amb major impuls, però es donen desconnectats. I és la responsable de l'aspecte físic masculí. (...)
Si atenem a les estadístiques, aristòcrates i burgeses acabalades porten al món amb sorprenent regularitat més fills que filles (...).
[Les femelles dominants solen tenir més fills barons?]
Sí, i sota determinades condicions en què les dones no se senten bé, estan estressades i les condicions de l'embaràs són pitjors, neixen menys nens. I tot això passa en els primers dos mesos de l'embaràs. Els embrions masculins moren si el futur és incert.
[On troben vostès la seva fortalesa?]
Una font important és pertànyer a grups de nois i jugar determinats rols que marca la societat segons necessitats.
[¿Models culturals?]
Sí, quan fan falta soldats s'afavoreixen, quan calen empresaris o inventors s'afavoreixen. La debilitat biològica dels homes fa que ells acceptin desenvolupar aquest tipus de rols que els prometen el poder i la força i que s'afavoreixen des de la llar, l'escola, la televisió ...
[L'exigència és social, no biològica.]
Sí, però afecta l'estructura cerebral. És com els xavals viciats amb els videojocs: han desenvolupat una part del seu cervell per a ser hàbils en aquests jocs, i els impedeix ser bons en altres camps.
[En quin punt està el cervell de l'home modern?]
No té clar quin tipus de rol d'interpretar per poder arribar a ser important. Però el seu cervell ja no és tan lineal, es desenvolupa de manera molt més oberta, i per això hi ha tant home que es comporta de manera insegura. Alguns causa d'aquesta inseguretat busquen la fortalesa i altres l'autenticitat.
[Què hem de saber les dones sobre el cervell masculí?]
Que els homes sempre estan intentant jugar un rol determinat -sovint ni tan sols són conscients d'això- i que darrere d'aquesta façana hi ha un home que té possibilitats de desenvolupar la seva pròpia autenticitat. (...)
En el passat, per convertir-se en mascles alfa necessitaven agafar el poder dels altres (naturalesa, animals, dones, homes), ara per primera vegada (ja que seguir un rol no garanteix l'èxit) se senten atrets per la idea de donar, per l'empatia i l'autenticitat.
Potser estan trobant la seva pròpia fortalesa interior que els fa capaços de donar. Es tracta de l'home que transforma. (...)
... Però necessitem l'ajuda de les dones. Les mares tenen un gran poder per generar o no la pràctica de rols, un gran poder en la programació del cervell del fill.
Ima Sanchís, entrevista a Gerald Hünter, “El hombre es el sexo débil, es una cuestión metabólica”, La Vanguardia 26-04-2011.
