(...) Podem transmetre fins a cinc missatges al parlar amb una persona: un, el que volem dir; dos, el que realment diem; tres, el que l’interlocutor sent; quatre, el que l’interlocutor diu que varem dir; i cinc, el que creiem que l’interlocutor diu sobre el que varem dir. Aquestes múltiples interpretacions obeeixen a que la comunicació viatge per dos carrils: el verbal (el que diem i sentim) i el no verbal (les expressions de la cara, els moviments del cos, la postura, el to de veu, la distància, els silencis ...). (...) les paraules comuniquen només un 7% del missatge, mentre que el to de veu contribueix amb un 38% i la comunicació no verbal és responsable del 55% del que la gent percep.
(...) les paraules són molt útils per transmetre pensaments però no expressen bé els sentiments, i és la comunicació no verbal la que pal·lia aquest dèficit, la que permet transmetre bé els sentiments. (...) un dels problemes és (...) la incoherència entre el que es diu amb el llenguatge verbal i el que es comunica amb el metallenguatge. La coherència és fonamental; si el missatge no verbal no confirma al parlat, la persona que el rep es veu entrampada, no sap a què atenir-se (...), en cas d’incoherència, preval el no verbal, el qual és sempre el més fiable.
(...) Amb el to hom pot estar transmetent el contrari del que està dient; (...) el to modula els missatges i te un paper rellevant, però el més important és la comunicació visual. (...) el primer que necessita una bona comunicació és estar-hi, demostrar amb petits gestos, amb la mirada, que tenim disponibilitat, que ens interessa. (...) una altra bona forma de demostrar que “s’hi és” és tocar, perquè demostra proximitat. (...) el contacte físic és també un bon recurs per modular els missatges (...) no hi ha forma ideal de comunicar, i tampoc s’aprèn; cadascú ha d’aprofitar allò en el qual és millor.
Mayte Rius, Sin palabras, ES 9-05-2009
