(...) ¿aconseguirà la Xina passar d’una economia de la imitació a una altra de la innovació? Si no, s'estancarà.
[Japó ho va aconseguir a mitges] Japó imitava en els 70 om imiten avui els xinesos i va aconseguir transformar-se després en un país més inventor, però em temo que la Xina no podrà convertir-se en innovadora encara...
[¿Per què?] Perquè l’autoritarisme impedeix la innovació, la qual sorgeix en el lliure flux horitzontal d’idees en equip. Així que sense democràcia e una societat oberta ningú inventa res.
[¿En té proves?] Els laboratoris nord-americans tenen dos grans grups de becaris: xinesos i indis. Els xinesos són millors en donar escala a innovacions existents, però no inventen res nou; en canvi, els indis són innovadors, perquè conviuen amb la diversitat i les seves exigències des que neixen.
Lluís Amiguet, entrevista amb Brahma Chellaney, "Los indios queremos ser europeos", La Vanguardia 31-01-2011.
Tecnologia, tecnòlegs i humans
(...) els ‘makers’ són inventors,
activistes, enginyers, programadors que tenen un pòsit més artístic que els
científics. (...).
La tecnologia avança a uns passos tan
gegantins que es torna incomprensible per a la lenta evolució humana (...).
Cal orientar i aplicar el desenvolupament
exponencial de les tecnologies pel bé humà.
(...) els tecnòlegs no són literats (...)
sempre busquen solucions d’enginyeria a tota mena de problemes. (...)
La tecnologia està alienant la gent i
allunyant-la de la
realitat. La purpurina de la tecnologia difumina els
problemes socials de desigualtat i abús de poder en què vivim, però no els fa
desaparèixer. (...)
Els creadors de Microsoft, Appel, Facebook,
Google, originàriament uns friquis, ara comparteixen interessos amb
l’oligarquia, i la gran majoria de la població viu oprimida per aquesta
situació.
Ima Sanchís, entrevista a Bruce Sterling, “El futur són
ciutadans de vells mirant el cel terroritzats”, La Vanguardia 2-09-2014.
Bruce Sterling és el pare del ciberpunk i escriptor de
ciència ficció.
Innovació, deus i
altres poders
Els
països que afavoreixen la innovació i la seva divulgació han progressat i
progressen més. Durant els últims 200 anys, l'ésser humà ha passat a viure
gairebé el triple. La fam ha desaparegut del món excepte en algunes àrees
aïllades i només en determinades crisis humanitàries. En aquests dos segles
s'ha deixat més que mai als innovadors i inventors crear noves tecnologies i la
globalització i la seva llibertat de mercats han distribuït aquestes
invencions, des de nous adobs als antibiòtics, per tot el món.
Durant
milers d'anys, es frenava la innovació i es perseguia la ciència en nom de Déu,
del rei o de l'Estat, i es tancaven fronteres i es protegien mercats i països
de totes les novetats.
Lluís Amiguet, entrevista a Deirdre
McCloskey, "La majoria dels humans prefereix comoditat a llibertat",
La Vanguardia 3-02-2018.
