Els empleats puntuen més baix [en felicitat] quan tenen menys poder de decisió sobre les seves pròpies vides. A menys rang i menys capacitat d’organitzar-se, menys feliços.
Inclús si ets un empresari petit ets més feliç que un empleat. Un taxista, un botiguer o un lampista –mentre sigui autònom i s’auto-contracti- es declara més feliç que un treballador per compta aliena, encara que treballi més per menys diners.
El poder de decidir sobre tots els aspectes de la teva vida et fa més feliç. Els ciutadans de democràcies es declaren més feliços que els autoritaris, i els de països descentralitzats, més que els centralistes: els ciutadans són més feliç quant més autogovernats. D’aqui que la confederal Suïssa sigui la segona en felicitat després de Dinamarca.
Lluís Amiguet, entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.
