[Entenent el poder com] la capacitat de fer real el possible (...) és la font de les nostres creacions, de la nostra llibertat, de la nostra grandesa(...) apareix en totes les relacions: amoroses, educatives, econòmiques. Tots estem sotmesos a algun poder i exercim algun poder.
José Antonio Marina, El Poder, ES, 31-01-2009.
La majoria de manuals actuals d’autoajuda creuen en el control intern. Ens repeteixen contínuament que el poder de canviar el nostre món està en nosaltres(...)Tenir la impressió que duem les regnes de la nostra vida és positiu per resoldre molts dels nostres problemes(...) La sensació de control és essencial per al ser humà(...)
En el nostra cultura se’ns ensenya (...) que les nostres accions canviaran el nostre món(...) Però aquesta estratègia té els seus punts fluixos. Hi ha moments que creure que tenim un poder absolut només ens du a l’excessiva culpabilització i a una sensació de frustració que ens treu forces per enfrontar-nos a altres assumptes vitals(...)
Un exemple clàssic (...) és la idea que el nostre pensament pot canviar qualsevol sofriment físic(...) Si creiem que el psíquic ho pot controlar tot, ens sentirem frustrats i desbordats contínuament, ja que xocarem amb circumstàncies contra les quals lo psicològic no hi té res a fer(...)
Controlem una part de la nostra vida, però per més que ens hi esforcem, hi ha qüestions que s’escapen del nostre control(...) “Les persones felices tenen la força necessària per canviar allò que està sota el seu control, la paciència imprescindible per suportar el que no poden canviar i la intel·ligència suficient per distingir una cosa de l’altra”.
Luis Muiño, Hasta dónde llega nuestro poder, ES 31-01-2009.
L’estadi humà és per ser transcendit
Els iniciats, els que van aconseguir elevar el sostre de la humanitat (Buda, Crist, Lao Tse, Viracocha, Confuci, Sòcrates), van néixer amb un potencial superior o el van assolir seguint un camí?
(...) Vaig llegir tots els llibres sagrats i viatjar en la cerca de cultures iniciàtiques: maies, inques, asteques, egipcis, zen..., per trobar-me amb els guardians de la saviesa. (...) Tots em van dir que l’estadi humà és per ser transcendit. (...) I tots han begut d’una mateixa deu original.
(...) hi ha quatre principis (cadascun amb els seus quatre passos) que cada cultural ha anomenat de forma diferent. Al primer, jo l’he anomenat: guerrer, mercader, sacerdot i mag.
[¿Camí iniciàtic?] Sí. El guerrer lluita contra un mateix, és la introspecció. Després aprens a negociar amb la realitat, amb tu mateix i amb els altres (mercader). Després s’esborren les barreres entre dintre i fora (sacerdot), i la suma dels tres és el mag.
[¿El segon principi?] Tracte de la jerarquia de plans de l’univers. (...) Lo físic està regit des de l’energètic, i l’energètic des del psíquic. (...)
[Tercer principi] Jerarquies de preguntes. Les preguntes (...) han de ser fetes en un ordre (...). Per aconseguir quelcom en la vida la primera pregunta de l’occidental és com (...). Però abans hi ha dues preguntes (...). Primera pregunta: des d’on ho vas a fer?, des de quin paradigma? Si vas a fer alguna cosa des d’un paradigma que et diu que no es pot, no ho faràs. Llavors, no renunciïs, canvia el paradigma. (...) Per saber des d’on, necessites saber on et dirigeixes. On es dirigeix un occidental quan vol assolir quelcom? Preparació, esforç, estudi i treball. Els xamans no coneixen aquests quatre verbs, en prefereixen altres.
[A saber...] S’ha d’aprendre a polaritzar la realitat, és a dir, que totes les teves forces es dirigeixin de manera unificada al teu objectiu. (...)
Quan saps on et dirigeixes, has d’aprendre a treballar amb la teva energia –que és el contrari de l’esforç- per assolir-ho. (...)
Jerarquia de preguntes: des d’on, a on i per on. Del com se n’ocupa l’univers. Tu no saps com es van a generar aquestes casualitats que et van obrint les portes del teu objectiu, has d’estar atent. (...)
[Quart principi] La realitat es genera de dintre a fora (...) La realitat s’inicia amb la paraula. El que diguis serà fet, ull amb el que dius. (...) Si dius “demà aniré a cercar treball” l’objectiu és cercar, no trobar. (...)
Ima Sanchís, entrevista a José Luis Parise, “Lo que digas será hecho, ojo con lo que dices”, La Vanguardia 6-08-2010.
