Coratge: és ser suficientment valent com per fer realitat i dur a la pràctica el que hom desitja. Suposa que, quan hom envelleix, no ho lamenta ni pensa d’un mateix: tant de bo hagués fet això o allò quan era jove!
Georgina Higueras, entrevista a Shirín Ebadí, La Nobel sin miedo, EPS.
Desobediència
civil: denúncia mobilitzadora no violent de canals que no funcionen
La
desobediència civil va esdevenir una eina clau en l'abolició de la segregació
racials als Estats Units. Després d'onze anys de pràctica desobedient la
segregació racial va ser abolida als EUA [l'any 1964].
Arendt
apunta que una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan
un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals
habituals per canviar els canals habituals per canviar les lleis han deixat de
funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni
resoltes. En aquestes situacions el canvi sempre serà resultat d'accions
extralegals. Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però
per produir-se haurà calgut desobeir la legalitat vigent. Més de deu anys de
desobediència civil, amb més de 40.000 insubmisos a tot l'Estat, van forçar el
canvi legislatiu que posava fi a la mili obligatòria.
L'autora
destaca diferents característiques de la desobediència. Qui desobeeix no se
n'amaga, sinó tot el contrari. L'acció desobedient té sentit en la mesura que
és pública i socialitzada. Es pretén focalitzar tota l'atenció en la injustícia
denunciada mitjançant l'acció desobedient. Per això mateix qui desobeeix
assumeix les conseqüències legals de la seva acció. Es tracta d'un acte
eminentment col·lectiu: es desobeeix en nom i en defensa dels interessos d'una
col·lectivitat. La desobediència civil es basa en mètodes estrictament no
violents.
La
desobediència no només no exclou altres vies sinó tot el contrari, les acaba
fent possibles. La via desobedient es practica lliurament i a partir de la seva
pràctica permet visualitzar què i qui forma part de l'engranatge que imposa,
reprimeix i castiga. És una eina mobilitzadora, dinàmica i solidària que
demostra que sí que es pot. És una eina, a més, impossible de prohibir.
Joan Coma i Roura, Hannah Arendt,
desobediència civil i dret a decidir, Ara 29-11-2016.
