Al menys un de cada tres joves amb cel·lular confessa sentir-se intranquil o ansiós quan es troba sense ell (...).
Les noves tecnologies poden devorar als seus fills. (...) El mòbil destapa les carències socials i de confiança. (...)
Xicots que perden un any de classe. Perquè no dormen. Perquè es senten amb ansietat. Perquè volen formar part d’un cercle social.
(...) les companyies tenen una responsabilitat corporativa. (...) han implantat un codi per fomentar el bon és del mòbil entre els menors. Per a que no s’enganxin. (...) La pedofília ha tocat al mòbil.
(...) és la primera vegada en la història que els nens adquireixen un tipus de coneixement que no els ensenya els seu progenitors. “Les noves tecnologies tenen un component addictiu per al qual l’èsser humà no estava predisposat”.(...).
Vídeos, mòbils i Internet. Una tríade. És el ‘botellón’ electrònic, com l’anomenen alguns experts, ja que barregen diversos components en un mateix còctel.
Cristóbal Ramírez, Esclavos del móvil, El País semanal, 17-05-2009.
El món virtual
(...) alguns arriben a sentir una veritable addicció per aquest món virtual. (...) es registren alguns patrons comuns [d’aquesta patologia]. Els problemes més evidents se solen trobar en adolescents d’entre 13 i 16 anys els quals solen tenir un trastorn de conducta o afectiu associat, com timidesa o baixa autoestima.
Es tracta de joves amb dificultats de relació els qual troben en les noves tecnologies un refugi perfecte. L’anonimat que ofereix la xarxa i la possibilitat de canviar de personalitat són un camp adobat per a l’addicció. (...)
Un dels grans problemes amb aquestes qüestions és que són massa noves i, a més que les investigacions són recents, el coneixement social del problema tampoc està estès.
Francesc Bracero, En la red de la adición, La Vanguardia 24-05-2009.
