Tema difícil, controvertit, complex, valorat amb diferències. Per això apareix aquí.
Investigacions fetes entre dones que netegen cases i altres que venen sexe revelen poques diferències en els seus projectes migratoris, però si entre el que poden guanyar; si treballen en el sexe, en clubs o pisos o com autònomes, poden arribar a guanyar 5.000 euros al mes (...) També es valora la flexibilitat de molts treballs sexuals en comparació amb viure tancat en una casa aliena.
El discurs tradicional sobre la prostitució no contempla les múltiples realitats de l’actual indústria del sexe, la qual inclou (...) una proliferació immensa de maneres de pagar no la prostitució sinó una pila de diferents treballs sexuals. En referència a la gent que hi treballa, cal distingir entre persones que treballen a temps parcial, complet o ocasionalment, entre diferents sexualitats i identitats de sexe, i entre les que tenen poc control sobre la seva vida i les que en tenen molt. Hi ha persones que prefereixen treballar al carrer i persones que no ho farien mai; hi ha les que afavoreixen viure dintre de clubs, canviant sovint de lloc, alhora que per a altres seria insuportable(...)
Un sector (...) vol redefinir la prostitució com explotació sexual i ‘tràfic’ (o tracta) en tots els casos, sense importar que la persona que ven sexe afirmi que prefereix fer-ho. Si la converteixen en víctima per definició, llavors els que compren serveis sexuals i tots els que faciliten l’arribada al treball es converteixen en explotadors. No només es tracta d’un discurs neocolonialista, sinó una proposta poc pràctica respecte als clients(...) suposa que el cos de la dona és sexualment indefens, que el seu veritable jo és alienat quan manté relacions sexuals sense ‘amor’ i que queda irremediablement ferida per aquesta experiència. Algunes dones es senten així i altres no. La utilització del cos per obtenir un guany econòmic no resulta tan important per a moltes dones, las quals generalment diuen que al començament el treball els resultava difícil i penós, però que després s’adaptaven.
Laura María Agustín, Prostitución, sexo y poder, La Vanguardia 25-06-2006.
Venen sobretot d’una desena de països. Les raons, un cop més, són purament mercantils: es basen en la pobresa del país d’origen, del seu volum de delinqüència organitzada, uns trets ètnics que resulten atractius a Espanya i la facilitat d’entrada. (...)
La gran dificultat (...) és diferenciar el tràfic de dones i la prostitució (...). “Estic aquí perquè em dóna la gana (...), podria estar netejant escales, però aquí guanyo molt més, (...) inclús amb la crisi”. (...) Amb el que estalvií du que muntarà un bar de copes quan torni [al seu país].
Però no sempre es té en compte la voluntat de la ‘mercaderia’. “A vegades l’engany és total”. (...)
Existeix també un altre tipus d’engany. Quan la dona sap que ve per exercir la prostitució però creu que ho farà quan i com vulgui. (...)
Les desenes de sentències que el Tribunal Suprem ha dictat en els darrers vuit anys sobre aquesta matèria són relats de terror (...).
“Inclús els pares, nuvis o germans participen a vegades en la venda de la noia”. (...)
La consciència sobre el problema, malgrat tot, és nul·la. “La societat no s’ha preocupat per aquest tema” (...). “és un nou tipus d’esclavatge al qual tots estem contribuint”.
(...) una ONG que defensa la regulació de la prostitució, en els darrers mesos han rebut trucades d’alguns homes que volien saber com detectar si una prostituta era víctima de tracta. (...)
El tràfic de dones és un delicte, però la prostitució és alegal: no està ni regulada ni prohibida.
Mónica Ceberio Belaza, Álvaro de Cózar, Explotación sexual en Espanya, La esclavitud invisible, El País 17-05-2009.
Testimoni d’un protagonista d’una xarxa de prostitució
Segons
un testimoni, els homes que hi darrera les xarxes d’explotació són homes que
sotmeten les dones, les peguen, les violen; són impassibles al seu patiment i
busquen només un benefici milionari.
Quan
va sortir de la presó va començar a col·laborar amb la policia per desarticular
xarxes, però a part volia explicar la seva història. Ell era conscient d’haver
fet molt mal a les dones, les havia fet patir, les havia venut, torturat...
matat. I encara que ho ha pagat amb la presó, té un gran dolor a dins i volia
explicar-m’ho.
Jo
volia saber com era un esclavista, algú capaç de fer tant de mal. En aquest cas
es tracta d’una persona redimida, que ha canviat la seva vida, des del dolor i
des de la valentia, però, tot i això, ha hagut de tallar la relació amb ell
diverses vegades perquè no podia. No podia sentir el que m’explicava. Era massa
dur.
Thaïs Gutiérrez, entrevista a Mabel Lozano, “Com pot
ser normal algú que va de putes?”, Ara 12-11-17.
Negoci i
llibertat de la prostitució
El
negoci de la prostitució a Espanya ja està per sobre del narcotràfic. Quants
diners mou a l’Estat?
Fa uns
quatre anys movia 5 milions d’euros al dia a Espanya, però actualment ja deu
estar en uns 7 o 8 milions d’euros cada dia. Estem parlant d’un negoci
increïblement milionari, per això interessa tant.
Espanya
és el primer país de trànsit i destí de les víctimes del tràfic a Europa, i el
més important és que és un dels països on la prostitució està més normalitzada.
Sempre
hem conviscut amb la
prostitució. Al meu poble no hi havia ni cabines ni telèfon,
però sí que hi havia un puticlub. Era el més normal.
Ara,
per desgràcia els nois més joves han incorporat el sexe de pagament al seu oci.
Tenen un gran desconeixement de la realitat, la sordidesa que amaga aquest món.
I és que ells només veuen bordells que semblen discoteques. [...]
Per
a mi el més important és la llibertat de l’ésser humà i, per tant, si una dona
vol exercir la prostitució lliurement, endavant. El que passa és que són molt
poques les que ho volen fer lliurement. Són una minoria escassíssima i el que
s’ha de fer és legislar per a la majoria, fer lleis per protegir les més
vulnerables.
Hem
d’acabar amb la compravenda d’éssers humans, l’esclavitud i la violència.
S’hauria
de fer una llei integral contra el tràfic de dones. I hi hauria d’haver
polítiques socials per donar-los una oportunitat.
Thaïs Gutiérrez, entrevista a Mabel Lozano, “Com pot
ser normal algú que va de putes?”, Ara 12-11-17.
La prostitució a la
Bíblia
Chester
Brown continua explorant el tema de la prostitució, però a través de la seva
altra obsessió: la Bíblia. "Em considero cristià i crec en Déu, però no en
Jesús com a ésser diví, així que els cristians no em consideren un dels seus.
Brown és un apassionat dels estudis seriosos
sobre la Bíblia. En un d’ells va descobrir-hi fa uns anys una versió alternativa
i apòcrifa de la paràbola dels talents en què un dels esclaus, en lloc
d’invertir els diners de l’amo i perdre’ls, com diu la versió bíblica, se’ls
gastava tots en prostitutes. “Allò va fer que em plantegés moltes preguntes i, vaig
decidir tirar-lo endavant per oferir la meva interpretació de la paràbola dels
talents i ’altres històries”, diu.
En el còmic, Brown recrea episodis bíblics
protagonitzats per prostitutes com Tamar o Rahab en què els autors dels textos
sagrats no demonitzen l’ofici més antic. També apareix la història de Rut, que,
si bé no practica la prostitució, sí que fa servir el sexe per millorar la seva
posició social. El dibuixant recorda que Jesús no es va manifestar mai en
contra de la prostitució en els Evangelis i que fins i tot va demanar ser ungit
per una prostituta, Maria de Betània, tot i l’opinió negativa d’algun deixeble.
Però aleshores, per què l’opinió negativa sobre la
prostitució és hegemònica en el món cristià? “Perquè el cristianisme no es va
aturar en Crist –apunta–. Si s’hagués basat en les paraules de Jesús, el
cristianisme no tindria aversió al sexe. Però Crist va ser interpretat per
certes persones, particularment per sant Pau, que va escriure molt negativament
sobre el sexe i la prostitució al Nou Testament. I la gent es va fixar en això
perquè, en realitat, Jesús va dir poca cosa sobre la qüestió”.
Un dels arguments més controvertits de Brown sobre
l’opinió de Jesús sobre la prostitució és que podria haver estat influïda pel
fet de ser fill d’una prostituta.
Val a dir que Brown no planteja aquests arguments amb
voluntat de provocar ni es recrea en els aspectes més morbosos. I les seves
reinterpretacions d’episodis bíblics es basen en una allau de notes i apunts bibliogràfics
–n’hi ha més de 70 pàgines– per justificar totes les llicències narratives que
es pren respecte als textos sagrats.
Xavi Serra, La prostitució a la Bíblia: una
visió positiva de l'ofici més antic, Ara 20-07-2016
