Hem demostrat que l’estat de cada individu enfront de qualsevol alteració i el grau d’ansietat que experimentem també interfereix en l’aprenentatge.(...)
L’aprenentatge és estructural: primer ha de posar ciments i erigir sobre aquests de forma harmònica, amb mètode i coherència. Si no, l’adquisició de coneixements es transforma en un caos de nocions disperses.(...)
Lluís Amiguet, entrevista a Carmen Sandi, “Aumentar la memoria incrementa la inteligencia”, La Contra , La Vanguardia 17-06-2009.
Les diferències en l’aprenentatge són el resultat de molts factors: des de la personalitat i la base genètica de cada individu –la qual determina que tingui més o menys desenvolupades certes habilitats-, fins el seu bagatge cultural i els seus coneixements previs del procés d’aprenentatge –els quals el duran a adoptar estratègies més o menys eficaces-, passant per la tasca a desenvolupar, la motivació, l’edat o el context d’estudi (des de la llum solar fins l’alçada de la taula, el temps dedicat o la temperatura). D’aquí que el primer pas per millorar la capacitat d’aprenentatge i el rendiment sigui (...) conèixer en què ets bo i en què no, comprendre la tasca que has de realitzar, què et demana el professor; perquè només si ets conscient del que has d’afrontar pots superar-te” (...)
La clau d’un bon aprenent (...) és “saber identificar l’estratègia més eficaç en cada moment, perquè es pot aprendre la mateixa cosa de moltes maneres, però no totes les maneres d’aprendre són igualment eficaces, ni són eficaces en el mateix context, i per escollir la millor cal ser versàtil –disposar de moltes eines d’aprenentatge a la ma- i flexible, és a dir, ser capaç de canviar d’eina per adaptar-se a cada context”. (...) Una de les causes més importants en les diferències a l’hora d’aprendre entre una persona i una altra, o entre una tasca i una altra, és la quantitat i qualitat de les estratègies que posen en joc quan aprenem i la seva adequació als objectius i fites acadèmiques. “Motiu i estratègia, combinats, són els pilars en el procés d’aprenentatge de l’alumne conscient: depenent de l’actitud davant de la matèria, de les expectatives d’èxit que es vol aconseguir, l’estudiant decidirà la fita acadèmica i, un cop decidida, escollirà quines estratègies d’aprenentatge utilitzarà per assolir-la; després haurà de controlar i regular la planificació i posta en pràctica d’aquestes estratègies” (...).
(...) “quant millor delimitem el nostre objectiu, més fàcil és identificar l’estratègia adequada; (...) la manera més ràpida d’identificar les estratègies més eficaces per aprendre alguna cosa és fixar-se en altra gent a la que se li doni bé aquesta matèria. “(...) moltes vegades cal preguntar pel que no veiem, pel que passa dintre del cap de l’altre”
Mayte Rius, Aprendiendo a aprender, ES 23-05-2009.
