No
és cert que l'home tendeixi a la llibertat; sinó a l'esclavitud. La llibertat,
el progrés, el canvi exigeix esforç i l'ésser humà té abans que res instint de
conservació: prefereix obeir a decidir per si mateix. L'esclavitud és més
còmode que la llibertat.
Lluís Amiguet, entrevista a Deirdre
McCloskey, "La majoria dels humans prefereix comoditat a llibertat",
La Vanguardia 3-02-2018.
En els darrers decennis del segle passat es va instaurar en els sistemes educatius europeus una permissivitat que pretenia defensar la llibertat dels nens. L'acció de pares i mestres es va considerar intel·lectualment castradora. Françoise Dolto, la psiquiatre infantil que tant va influir en l'escola francesa, ho predicava amb tenacitat: "No hem d'imposar res als nens". "És precís deixar que el nen visqui la seva individualista i egoista sense exigir ni sol·licitar d'ell sacrificis". "L'educació ha de fracassar, en cas contrari l'autonomia del nen queda anul·lada".
Aquestes consignes es basaven en una idea falsa de la llibertat. Dolto i els seus seguidors defensaven, amb una ingenuïtat sorprenent, que el nen neix lliure i que és precís protegir aquesta llibertat contra la ingerència de la societat esclavitzadora. (...)
La llibertat no és una característica innata, sinó apresa. No naixem lliures, ens hem d'anar "alliberant" de moltes coaccions. El nen ha d’aprendre poc a poc a regular les seves emocions, a controlar la seva acció, a prendre decisions, a ser responsable, a guiar la seva vida no només pels seus desitjos sinó per valors pensats. (...) "Tots els homes neixen lliures és una afirmació ètica, no psicològica. L'educació permissiva, volent protegir la llibertat del nen, la debilita. Una de els nefastes conseqüències és l'extremada vulnerabilitat que provoca. La resistència a l'esforç o la tolerància a la frustració, que son recursos essencials per a la vida lliure, queden anul·lades. (...)
La llibertat és un assoliment, no un punt de partença. I un dels objectius principals de l'educació és l’aprenentatge de la llibertat. (...) La llibertat, és a dir, la capacitat d’escollir els propis projectes i d’entossudir-se en realitzar-los, no és innata, sinó una creació cultural, la qual s’adquireix mitjançant l'educació.
José Antonio Marina, La Libertad, ES 8-05-2010.
