El silenci d'un cervell en repòs
permet que es regeneri. És essencial per a la creativitat, la memòria i també
per a la construcció d'un mateix.
Són moments de somieig, activitat a
la qual dediquem la meitat del nostre temps. Quan al nostre cervell regna
l'energia fosca [activitat cerebral durant el repòs] viatgem en el temps,
sentim sensacions molt viscudes associades al passat i al futur, i així es
consolida la identitat. Fa que es reprodueixin les neurones.
El murmuri del rierol, del vent,
dels insectes o el cruixir de les branques produeixen un fenomen psicològic,
l'ASMR, que es tradueix com a resposta sensorial meridiana autònoma.
Consisteix en una sensació agradable
de formigueig a la punta dels dits o d'esgarrifances en el cuir cabellut, és
com un estremiment musical, i s'associa a una secreció de dopamina, l'hormona
de la felicitat.
Passejar pel bosc potencia el
sistema immune, disminueix l'hormona de l'estrès, redueix la tensió arterial i
el sucre en la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la
concentració i la memòria. Fins i tot sabem que després d'una intervenció
quirúrgica els pacients es recuperen millor.
El silenci també ha de ser interior.
Convé tancar els ulls i anar cap a dins. Tancar els ulls alenteix les ones
cerebrals. Parpellegem no només per a humidificar els ulls sinó també perquè
vel nostre cervell descansi. De fet, si vols percebre millor les emocions d'
algú, tanqui els ulls i concentri's en la seva veu.
Ja cap científic no qüestiona que la
pràctica del silenci de la meditació evita aquests rumiaments negatius.
Sessions diàries de respiració profunda acaben per traduir-se en una
desacceleració de la freqüència cardíaca, una disminució de la pressió
arterial, un descens de la taxa de cortisol, i el sistema immunitari es veu
reforçat.
En aquesta situació de calma i de
benestar el cor produeix un ritme especial capaç de sincronitzar altres
sistemes fisiològics com les ones cerebrals, la pressió sanguínia, la digestió
i el sistema immunitari. Cal aprendre a aturar-se i respirar. Quan la pressió
és excessiva, el cervell es desconnecta, es bloqueja, per això hi ha qui es
queda en blanc davant un examen.
Segons l'informe de l'agència
Europea de Medi Ambient l'efecte del soroll mata 10.000 persones a l'any. S'ha
demostrat una relació entre l'exposició al soroll, el descens del rendiment
escolar i l'augment del risc de dislèxia. El soroll és una greu agressió per al
nostre rendiment cognitiu.
Ima Sanchis, "El silenci és essencial
per regenerar el nostre ervell",
entrevista a Michel Le Van
Quyen,La Vanguardia 5-11-2019.
