L'espècie
humana ha seguit un camí particular que l'ha portat a desenvolupar
característiques tan úniques com el llenguatge, l'empatia i l'altruisme. Totes
elles han contribuït a cimentar les nostres complexes estructures socials, que,
en un principi, sembla que van en contra de l'èxit individual que normalment
persegueixen la resta d'animals. Una teoria nova proposa que l'origen de la
humanitat es podria trobar en un simple canvi bioquímic al cervell que va
aparèixer fa uns quants milers d'anys.
L'ADN
dels éssers vius va mutant al llarg del temps, i la variació que representa un
avantatge s'acaba incorporant al genoma de la població.
El
cervell superdesenvolupat dels humans ens ha permès accedir a uns altres
nivells de complexitat, més abstractes, com per exemple la nostra organització
social. En general, es creu que això és, en gran part, responsable de l'èxit
evolutiu del humans.
La
raó podria ser una modificació del nucli estriat, una estructura del cervell
que té funcions motores, però que també s'ha vist que participa en els
comportaments socials. Aquesta combinació única de neurotransmissors faria que
el humans fóssim més sensibles als senyals socials i fóssim capaços de
demostrar un grau superior d'empatia i altruisme, essencial per construir grups
amb relacions complexes.
Salvador Macip, Les bases moleculars de la
humanitat, Ara 26-05-2018.
